Carregant ...
Hi va haver un temps no gaire llunyà en què associàvem la qualitat dels equips de música per la seva mida: com més gran era aquesta, més qualitat se li atribuïa. Sobretot si cada element d'equip anava per separat: l'amplificador, la ràdio, els equalitzadors, platines de cassets, grans altaveus i plat de vinils. Tot plegat formava un equip gegant que anomenàvem «torre» no sense raó.
Ara amb el desenvolupament de la tecnologia és tot al contrari: els nostres dispositius han de ser tan petits com sigui possible, disposar de la major capacitat d'emmagatzematge possible i els altaveus, en cas que vulguem prescindir de cascos, han de poder portar-se a tot arreu.
I tot això sens dubte ha estat per a millor, no només per la immensa comoditat sinó pels preus pels quals els adquirim: en els temps dels equips compactes de música, el més simple i vulgar podia costar uns 500€ al canvi de moneda .
Però des de fa uns anys ha tornat la febre pels vinils: no és una revolució tecnològica, segueixen sent igual de molestos que al seu dia, però la diferència en l'experiència de so és diferent. Això s'atribuïa al principi a alguns que no volien reconèixer la revolució de l'era digital i el CD. Però la veritat és que des del principi els més dotats d'orella notem la diferència. Quina?, al CD disposàvem d'un so perfecte…si…massa perfecte, gairebé envasat. Però el més significatiu ho trobem en la seva qualitat: no sabíem com expressar-ho, però en la reproducció d'un vinil la música sonava més «visca» sense arribar per suposat a una reproducció en directe però la sensació era d'un so més natural i poderós. Per descomptat, també depenia que fóssim els afortunats propietaris d'un bon equip (els de per parts) amb un bon plat, un potent ampli i uns bons altaveus de caixa de fusta.
Podem pensar que la tornada del vinil és deguda a l'èxit dels articles amb una estètica vintage, però ara sabem que lluny de romanticismes de l'àvia, els vinils malgrat la incomoditat que suposa el seu ús, té uns avantatges sobre el so digital: Al contrari dels que succeeix amb els cd´si succedanis, el vinil si és capaç d'emmagatzemar tota la informació sonora durant l'enregistrament, És a dir registra tots els harmònics, no com passa amb els sistemes d'emmagatzematge digitals: al final resulta que el so del vinil si és una reproducció fidel i per això el so més «viu».
una bona càpsula fonocaptadora pot estendre àmpliament la resposta de freqüència que al principi no som capaços d'escoltar, però sí que percebem. Per això érem capaços de notar que el so del vinil era millor, però no sabíem dir per què.
L'insuportable soroll de fons del fregament de l'agulla que tant ens molestava afegia un component harmònic que dotava el so d'un major «empaquetatge» i calidesa a la reproducció. A més, aquest sistema de reproducció totalment analògic no pateix de jitter: una modificació de la freqüència, l'amplitud i la fase del senyal provocada per la desviació de rellotge en els dispositius digitals.
Tot això demostra que els que trobaven diferències entre un sistema i un altre no estaven bojos i tenien raó. Ara, és veritat que el culte a l'antic a despertat la passió dels vinils, però és de justícia ressaltar que tot i reconeixent que és un sistema molest per escoltar música la qualitat és més gran.
Hem de ressaltar finalment que els aficionats a vinils ens adonem al seu dia (principis dels 90, quan ja tenint els dies comptats, encara era el sistema que més vendes tenia) que la producció d'aquests havia baixat en relació amb la seva qualitat, és dir: un bon vinil ha de tenir una bona capa de gruix com es feia des del principi fins als anys que us diem on es van començar a fabricar vinils tan fins que la seva simple caiguda a terra cap a que es partissin per la meitat, això no passava amb els fabricats en el 80,70 i 60. El gruix influeix directament en la qualitat de so i és una dada molt a tenir en compte a l'hora d'adquirir-ne un, si en disposes per casa d'un fabricat en les dates anteriorment indicades i un dels anys 86/90 n'hi ha prou que el sostinguis amb els dits pels costats i els agites una mica per percebre aquesta diferència en el gruix. Cal esperar que els fabricants actuals, atès el preu que té els nous vinils, tinguin aquest important factor en compte, que per això els paguem.
Si ja no disposes de plat i ampli per reproduir vinils i estàs pensant en comprar-te'n un sense que per això hagis de renunciar als avenços de la tecnologia digital, aquest sistema d'àudio Estrella del camí et pot interessar: atès que vols tornar als temps del vinil que millor manera de fer-ho que amb un reproductor l'estètica del qual recorda els antics tocadiscs dels 60 amb totes les opcions que puguis esperar avui dia: bluetooth i port USB per a la connexió de dispositius, reproductor de cassets, plat gira discos, ràdio i CD
disposa de funció encoding el que ens permet la conversió de vinils o cassets en format MP3, un pecat, però que en més d'un moment ens pot ser útil. També pots connectar el teu ipod o mp3 per escoltar les teves pistes des del sistema.
Però només té una pega, i és que porta els altaveus integrats el que està molt bé, però home… on és una connexió auxiliar per a altaveus externs?!!.
Treient aquest detall, es tracta d'un excel·lent aparell que ja només pel seu bonic disseny i gran funcionalitat es mereix un espai a les nostres llars, i si no tens la pasta per fer-te amb la somiada jukebox de bar amb què tots somiem, aquesta és una molt bona opció.
En portals com Alçashop l'hem trobat per 221,85€, una mica més barata que el seu anterior preu en amazon de 229€, ara amb la seva descompte del 18% te la pots emportar a casa per 187,33€ i despeses d'enviament incloses.
VEURE FITXA DEL PRODUCTE A AMAZON⭐ Veure tots els comentaris d'Amazon dels compradors
Gràfica aproximada d'evolució de preus:
També pots veure aquí altres chollos d'Amazon.
