Diuen que es reconeix un geni quan tots els necis es conjuren contra ell, quan aquest comença a sorprendre el món.
Aquest geni feia anys que sorprenia la gent del futbol, el seu món, però va ser a l'estadi Azteca, durant el mundial de Mèxic del 1986, quan Diego Armando Maradona va traspassar els confins del planeta futbol, per convertir-se en un mite.
Una superba actuació a quarts de final davant Anglaterra, alguna cosa més que un rival esportiu, en què va marcar els dos gols més comentats de la història del futbol, i carregant a l'esquena tot un país a la final del campionat contra
Alemanya, van culminar la que ha estat la millor actuació individual d'un jugador en tota la història dels mundials. I com que de petit va predir amb una seguretat sorprenent en una entrevista de televisió en un potrer amb més pedres que terra, va aixecar
la copa del món amb el somriure del geni que sap que per fi ha aconseguit la seva obra mestra. Curiosament, 16 anys abans, en aquest mateix estadi Pelé, que va deixar de ser el millor del món el mateix dia que el nen va anunciar a la televisió que guanyaria un mundial, va tancar el període més important de la seva carrera, també aixecant la copa ( més lletja i amb el nom d'un francès)
Tota estrella té un costat fosc, i la foscor de l'astre Maradona ha estat tan comentada com la seva brillantor, per aquells a qui sempre els va molestar la llum. I és que els genis mai no van saber adaptar-se a la vida fora del seu món. Maradona, estrella dels 80, com d'altres, va caure als braços d'una femme fatale, aleshores desconeguda, al refugi de la qual semblava trobar el camuflatge perfecte per no semblar vulgar mentre no estava jugant a futbol. Una addicció, que va repercutir més en la reputació que en el joc. Difícilment defensable des d'una visió de persona del segle XXI, entenedora per a tot aquell que visqués al màxim durant
els anys 80. Simplement va ser tan vulgar com les estrelles d'ara, addictes a pujar els seus selfies a l'instagram, o gastar fortunes a tintar-se els cabells.
Les botes de futbol que avui et portem són una rèplica de les que va fer servir Diego Armando Maradona a la final de campionat del món de Mèxic a
1986, on Puma ha incorporat les tecnologies que ha anat implementant als seus productes durant tot aquest temps. La carcassa de les botes està fabricada en pell, dissenyada per adaptar-se i ajustar-se de manera natural a la forma del peu, i la seva sola està fabricada en un matèria sintètic superlleuger, molt més flexible que el de les botes d'aquella època. A més la sola integra uns tacs HG de goma, ideals tant per a terrenys durs o mullats, i també per a camps de gespa artificial. I encara que tenen una subtil línia groga, barrejada amb l'habitual blanc del
disseny puma, en color predomina el negre, com manen els cànons. Unes botes de culte, a un preu de ganga. Les tens disponibles a totes les talles des del 40,5 fins al 47 per 26,00€ més 6,05€ de despeses d'enviament.
Si el partit del segle es juga a prop de casa teva, i no ho veuran 400 milions de persones, aquestes són les teves botes.
VEURE FITXA DEL PRODUCTE A AMAZON⭐ Veure tots els comentaris d'Amazon dels compradorsDe quin planeta vas venir?
Gràfica aproximada d'evolució de preus:
També pots veure aquí altres chollos d'Amazon.
[youtube id=»rUboBrSxs0Y»]